26 de novembre de 1905-Assalt al ¡Cu-Cut! i a la redacció de La Veu de Catalunya

Ahir dissabte 25 de novembre a les 9 del vespre, s’havia convocat una concentració a la Plaça Reial en senyal de protesta per l’acudit del ¡Cu-Cut!. La protesta venia organitzada per uns oficials que van recórrer de manera ordenada tots els edificis militars de la ciutat, com el cos d’enginyers, un dels cossos més tècnics i professionals dels cossos de l’exèrcit espanyol. Un acte, que segons el meu parer era poc improvisat, ja que la revista es va retirar massa ràpid perquè fos vista per tants militars.

Fos com fos, vaig  veure que la cosa no pintava bé, i em vaig dirigir a la Plaça Reial per veure en primera persona l’acte. Tanmateix, m’havien informat que en aquell precís moment, els redactors del ¡Cu-Cut! havien sigut reunits al seu local, a la riera del Pi, per decidir quins llibres eren prou importants de salvar i tot seguit es van dirigir a la Rambla per esperar els manifestants. El general Fuentes va arribar a les arcades de la Plaça Reial amb la intenció de dissuadir a uns manifestats exaltats que cridaven “Viva España y Viva el Ejército español!”. Però de res va servir que fes una amenaça d’intervenció de la Guàrdia Civil. Els manifestants convençuts es dirigien amb tota mena d’armes i eines a la seu de la Impremta Galve, on s’imprimeix el ¡Cu-Cut!. Després de trencar el pany de la impremta, van començar a trencar les màquines de dins i van llançar al carrer un munt de papers per fer una foguera. El propi Galve cridava als militars que paressin la destrossa però li van endinyar un cop que el va deixar estabornit. Al poc temps el foc  ja ho cremava tot. El més esgarrifós va ser veure que darrera la fila de militars hi havia un grup de ciutadans, obrers lerrouxistes, que cridaven tot animant-los. Més tard, van entrar al local del carrer Cardenal Casañas y van continuar amb les destrosses. S’hi va sumar una altra foguera enmig d’un terrabastall enorme. Amb tot això, el general Fuentes seguia l’itinerari com una autoritat aparentment desbordada pels fets, però a mi em va donar la sensació de que els estava acompanyant. Fins i tot els militars van tenir la gosadia d’agafar la caixa forta d’una botiga i donar-li com a ofrena! La meva estupefacció davant els fets em va portar un mal presagi i abans que es desviessin cap a la Rambla, vaig dirigir-me a la seu de La Veu de Catalunya de Catalunya ( situada entre el mercat de la Boqueria i el Palau de la Virreina ). En Pablo, el vigilant em coneixia i em va deixar passar. Ràpidament vaig pujar les escales i vaig entrar-hi. Semblava que gairebé tothom havia marxat, però encara hi quedaven alguns redactors. Decididament els vaig dir que vinguessin a casa meva perquè el meu presagi era apoteòsic. Tot just marxàvem, vam veure la massa de militars pujant per la Rambla en direcció la seu de La Veu de Catalunya.

 El presagi ja era un fet. Els militars van rebentar la instal·lació de gas del pis i van destrossar les lletres forjades de la barana davant un públic expectant. Novament, llibres, periòdics, cadires, tinters i tota mena d’estris i màquines es van llançar per fer una foguera. Diverses fonts m’han indicat que, entre els objectes que van tirar hi havia un bust del doctor Robert, fet que aquest matí negava el diari La Publicidad. També van deixar clavada la destral d’un oficial d’enginyers en un moble. Tot va quedar derruït per aquesta colla d’animals! Tot reduït en cendres!La Veu de Catalunya va callar a la força, però no ho farà per sempre!

26 de novembre de 1905, Barcelona

Narcís Oller