EXPLICACIÓ DELS FETS

Al 1905 ens trobem en un període on encara estava molt present la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, la qual va motivar una gran quantitat de queixes envers la política del moment. Però no només es va donar una crisi a nivell polític, els militars, que es veien totalment involucrats, es van tornar molt susceptibles davant de qualsevol retret.

La ineficàcia davant la guerra no va ser l’únic motiu que va provocar el descontent de la societat cap a l’exèrcit, també influïen la forta repressió que aquests van emprendre contra la ciutadania a través dels consells de guerra i el fet que moltes famílies havien d’enviar als seus fills a la guerra per no poder assumir els impostos de l’alliberament militar.

Per canviar la imatge de perdedors, l’any 1902, Espanya arribà a un acord amb França i colonitza una part del sud del Marroc. Tot i això, es seguia sense oferir als ciutadans cap victòria i l’exèrcit va continuar sent el protagonista de diferents episodis patètics que la societat va criticar molt durament.

En mig de tot aquest ambient de tensions, on els militars controlaven a la població a través de la Guardia Civil, a Catalunya s’estava gestant un moviment que reforçava la seva identitat, per això el 18 de novembre de 1905 va guanyar les eleccions catalanes el partit de La Lliga Regionalista. Aquesta victòria i els diversos comentaris satírics com els que publicava la revista del ¡Cu-Cut! es van presentar pels militars com un risc de debilitament de la pàtria, un menyspreu dels símbols espanyols i la possibilitat de que els ciutadans poguessin qüestionar-se el sistema sense rebre més càstig que el d’un delicte menor.

A més a més, aquesta victòria no només va ser catalanista, sinó que també va ser un pas endavant contra el caciquisme que encara es vivia a Espanya.

Per tant, en aquells moments la Lliga Regionalista es trobava en el punt més àlgic i per celebrar-ho, el mateix 18 de novembre, van organitzar el conegut “Banquet de la Victòria”, que va consistir en un gran àpat al Frontó Comtal de Barcelona que va acabar amb alguns conflictes entre leurrouxistes i catalanistes.

Va ser a partir d’aquest banquet que la revista ¡Cu-Cut! va publicar el famós acudit de Joan Garcia Junceda on es feia mofa de l’exèrcit i la seva impossibilitat per guanyar res, i a arrel d’això, el 25 de novembre de 1905 un grup de militars es va dirigir cap a la impremta de la revista i va destruir les instal·lacions i tot el que es trobava en el seu interior, no contents amb això, van repetir la mateixa operació a la redacció del ¡Cu-Cut! I a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Però les repesaries no van acabar aquí, al 1906 es va fer vigent la Llei de Jurisdiccions, en la que s’estipulava que qualsevol acte de mofa cap a la pàtria, els seus símbols o l’exèrcit seria jutjat i condemnat per militars fent-se així amb el control dels mitjans de comunicació i de la societat en general.

L’oposició a aquesta llei va ser el que va ajudar a la constitució de Solidaritat Catalana, de la qual en van formar part la Lliga Regionalista, els Carlins, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana.