El ¡Cu-Cut!

El ¡Cu-Cut! va ser, a principis del del segle XX, una revista satírica d’ideologia catalanista, molt important a nivell nacional.

Va nèixer l’any 1902 i des de llavors va gaudir d’un gran èxit editorial. Va públicar el seu últim número el 25 d’abril de 1912 amb el títol: La música amansa les feres i amb portada de Llaverías. Aquest exemplar feia referència, de manera irònica, a una visita de l’Orfeó Català a Madrid. En els seus 10 anys de vida, el ¡Cu-Cut! Va aconseguir una gran popularitat i va comptar entre els seus col·laboradors amb creadors gràfics de renom.

La revista va començar amb una tirada de 20.000 exemplars que ben aviat va augmentar a 30.000. Es va normalitzar al voltant dels 30/40.000 exemplars i d’alguns números (els més populars) s’en van arribar a vendre 60.000

Ideològicament parlant, el ¡Cu-Cut! Era molt proper a la Lliga Regionalista de Cambó i Prat de la Riba i també al diari La Veu de Catalunya. D’aquesta manera, el que es pretenia des de la revista, era fer un pas endavant cap a la catalanització proposada per Prat de la Riba i que comportaria la salvació de l’Estat espanyol deprés del desastre del 98. Va ser doncs, la primera revista que va combinar una ideologia conservadora amb un catalanisme radical.

Estava editada per Josep Bagunyà i comptava amb redactors com Manuel Folch i Torres (Lleixiu), Josep Morató (Virolet), M. Urgellès (Xim-Xim) i Eduard Coca i Vallmajor (K.O.K.). Entre els seus col·laboradors més freqüents destacaven Josep Maria i Lluís Folch i Torres, i Ramon Surinyac i Senties. La mascota que feia servir la revista era el dibuix d’un català capgros amb una barretina que va ser ideat i creat per Gaietà Cornet.

A més a més d’aquest dibuixant, el Cu-Cut comptava amb altres il·lustradors destacats com Opisso, Llaverías, Apa, Smith i Junceda. Aquest últim, va tenir una implicació important en els fets del 25 novembre de 1905. L’assalt per part dels militars a la revista el ¡Cu-Cut! i al diari La Veu de Catalunya va tenir lloc després de la publicació en la revista d’un dibuix satíric de Junceda on es deixava en evidència a l’exèrcit espanyol després de la pèrdua de Cuba.