CONCLUSIONS

Després de realitzar aquest treball, ens hem adonat de la gran rellevància que tenen aquests fets. A nivell històric, reflecteixen els greus problemes de l'època; des dels polítics, ja que a totes les crisis que no podien solucionar es va sumar la pèrdua total del control de l'exèrcit, fins als militars, que després dels desastres colonials només eren capaços de mantenir el respecte (o més aviat la por) de la gent, a través de la imposició de la força.

A nivell periodístic, cal remarcar la forta censura que es vivia, i com alguns mitjans com el ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya es van arriscar a saltar-se-la pels seus ideals sense tenir en compte les conseqüències. Aquest fet ens ha fet preguntar-nos si a l’actualitat hi hauria gent que actuaria així sota una censura tan forta.

A més a més, també hem volgut ressaltar la importància dels mitjans de comunicació en aquestes situacions com a una via de crítica, perquè encara que només fos a través de la ironia i la sàtira, està clar que va ser més que suficient per provocar la reacció dels militars, per tant, això demostra que aquestes tècniques també poden ser molt eficients.

Considerem que amb aquest treball hem après diferents coses molt útils com a futures periodistes. Primer de tot, gràcies a l’anàlisi exhaustiu que em dut a terme (sobretot dels diferents contextos i les conseqüències), a part d’obtenir cultura general i context hem aconseguit tenir una visió panoràmica sobre la història. Hem après a relacionar els diferents fets, les causes, els efectes, i hem obtingut una visió molt global que ens ha permès connectar entre sí els diferents conceptes.

Amb l’anàlisi i el posicionament sobre la hipòtesis d’Espinet i Tresserras hem entès que la gènesis de la comunicació de masses s’ha d’entendre com un procés marcat per l’evolució de les ciutats (que comporta avenços tecnològics) i els diferents esdeveniments socials i polítics, dels quals se serveixen els mitjans com a eina eficaç per a controlar i homogeneïtzar la societat de masses. A part de context històric i aportació de coneixements (que sempre va bé), treballar sobre aquesta hipòtesis ens ha donat un punt de vista ampli i complet, basat en l’evolució, que també ens ha ajudat a relacionar idees aparentment independents.

Estudiant els diaris de l’època hem pogut observar com de polititzada estava la premsa. Els mitjans eren molt més crítics abans, l’objectivitat no era una premissa essencial (només cal veure com de distants són les diferents versions dels fets) i els escrits anaven molt en funció dels interessos (o més aviat els ideals) del mitjà. Actualment s’ha estès la idea que la objectivitat en la narració d’uns fets és la base fonamental del bon periodisme, però tenint en compte que l’objectivitat no existeix i que actualment els mitjans també actuen en funció dels seus propis interessos, no trobem malament la manera de funcionar a principis de segle ja que almenys, les opinions no s’amagaven. Actualment, els missatges estan igualment contaminats d’ideologia però aquesta esta disfressada de veracitat, s’exposa d’una manera molt més subtil i moltes vegades costa veure que igualment ens estan manipulant. Tot i així hem de dir que en aquella època els índex d’analfabetisme eren molt elevats i per tant la societat estava molt desinformada i era més manipulable, actualment això ha evolucionat d’una manera molt positiva, vivim en l’era de la comunicació i la gent està més preparada encara que segueixin inculcant-nos idees premeditades des dels mitjans.

Pel que fa al contingut del nostre treball en sí, hem après molt sobre la història del catalanisme polític que segueix sent una qüestió d’actualitat. Aprendre coses sobre un tema sempre permet que et facis una idea més acurada i personal sobre aquest. En referència al catalanisme hem vist que les coses venen de lluny i tot i que hem avançat molt (Catalunya és una autonomia i hem avançat molt culturalment) el sentiment que desperta no ha canviat massa. Sempre ha estat un moviment perseguit per l’Estat i, tot i tenir molta influència ara i llavors, mai han deixat que seguís la seva evolució natural, sempre han intentat limitar-lo i condemnar-lo per a que no avanci. Ho feien el 1905 cremant la redacció del ¡Cu-Cut! I ho fan actualment posant traves a les consultes o fent campanyes anti-productes catalans. Tot i que òbviament uns fets com els del ¡Cu-Cut! Serien intolerables actualment (sobretot per la imatge pública que se’n despendria), però igual que ha evolucionat la societat ha evolucionat la manera de reprimir el sentiment nacionalista i ara és molt més subtil i discreta.

Realitzant aquest treball també hem fet un pas endavant en la recerca informativa. Hem après noves tècniques de documentació i hem obtingut diferents recursos que ens ajudaran molt en futurs treballs. Pel que fa al bloc, tot i que no és el primer que fem des de que estudiem periodisme si que és el més complet. Hem après a gestionar les diferents eines que tenim a l’abast, i amb aplicacions que no havíem explorat abans (com l’hipertext i les pestanyes) hem aconseguit fer un bloc en condicions. Aprendre a gestionar la informació a Internet per a que els visitants trobin el que busquen i es facin una idea general també ens ha ensenyat un nou nivell organitzatiu que no havíem treballat abans.

Trobar recursos que amenitzessin l’exposició oral, sintetitzar la informació i provar de ser originals també ha estat un punt clau de l’aprenentatge que hem obtingut en aquest treball.

Per últim cal dir que per dur a terme aquesta recerca informativa i aquest anàlisi general dels fets del ¡Cu-Cut! Hem hagut de ser molt analítiques i això, en conseqüència, ens ha aportat una visió crítica que, com a futures comunicadores, agraïm molt.