VALORACIONS INDIVIDUALS

LAURA ALASTRUEY

Un cop finalitzar el treball puc dir que estic orgullosa perquè ara entenc una mica millor el context històric de principis del segle XX a Catalunya i Espanya. Van ser moments de molts canvis bastant transcendents en poc temps i que van marcar molt a partir d’aquest moment les properes generacions catalanes.

Com que hem analitzat el diari La Veu de Catalunya he vist una visió força catalanista que comparat amb  altres diaris que són més sensacionalistes,con l’ABC O La Publicidad, em posiciono a favor de La Veu, ja que dins de les seves pàgines m’ha mostrat i explicat els fets del ¡Cu-Cut! fil per randa. Amb tota la documentació i algun testimoni com ara Jordi Casasses, m’he adonat que hi ha molta gent que està en contra dels fets del ¡Cu-Cut!, més que no pas que estiguin a favor. Però ja se sap, en aquella època pagaven justos per pecadors, ja que van quedar més malparats els atacats, que els que atacaven, és a dir els catalans i de la Lliga Regionalista que els militars patriotes.

Era un context bastant marcat per l’evolució massiva de la burgesia i a partir d’aquí ens hem posicionat amb la hipòtesi de l’Espinet i és que és cert i crec que en aquests anys de 1888 a 1939 és quan es forma i es consolida la societat de masses com l’entenem avui en dia, però encara havia de canviar molt. 

JUDITH ARANDA

Per començar, crec que un treball d’aquest tipus sempre aporta un aspecte molt important, l’autoaprenentatge, una manera diferent d’adquirir coneixements que s’allunya dels estudis carregants i es pot complementar amb les classes teòriques. Crec que aquest estil de treball t’ajuda tant per la banda d’ampliar la visió que ens han ensenyat durant aquests últims anys sobre història (en aquest cas) com per a espavilar-te a l’hora de buscar la teva pròpia informació i saber sintetitzar-la de manera que fins i tot arribes a ser capaç d’explicar-la als altres, i això és molt important sobretot tenint en compte quina és la nostra carrera.

Centrant-me més en el treball m’ha agradat molt el fet de que a partir d’un fet molt concret com és el fet del ¡Cu-Cut! hem pogut ampliar coneixements sobre un període extens de la història, no per la quantitat d’anys que avarca sinó per la quantitat de fets importants que van esdevenir en aquell moment i que han marcat un canvi molt important en la nostra història, perquè si no hagués estat per aquests fets no estaríem on som, sobretot a nivell de mitjans de comunicació. Tot aquest context tan important per a nosaltres, no l’haguéssim pogut adquirir només amb la visió general que hem estudiat fins ara.

A més a més, com la majoria de treballs d’aquest tipus, ens ha portat a plantejar-nos moltes qüestions que han ajudat a la motivació i ha seguir indagant sobre el tema i a no quedar-nos en la superfície del que se’ns demanava.

En general, crec que podem estar orgulloses de la feina i de tot el que hem après amb aquest treball.

AINHOA LÓPEZ

Sempre estem aprenent coses noves. La cultura és un requisit imprescindible per al desenvolupament humà, perquè ens ajuda a créixer i a realitzar-nos com a persones. I amb aquest treball puc afirmar que, tot i conèixer els fets estudiats i part de l’època en la qual succeeixen, mai és suficient. He pogut veure i entendre de manera més acurada una part de la història, de la nostra història, i ho he fet pels meus propis mitjans (i amb això incloc les companyes, és clar), la qual cosa representa una proesa encara més a tenir en compte. Nosaltres mateixes ens hem hagut de moure per saber allò que volíem dir, i com dir-ho. Hem discutit, hem argumentat els nostres punts de vista, ens hem posat d’acord i hem tornat a canviar d’idees. La cohesió amb el grup és indispensable, i les ganes de fer i voler fer-ho bé, elements clau.

També m’agradaria destacar en aquest ínfim espai de reflexió, que l’haver triat els fets del Cu-cut! no només ha servit per ensenyar-me un tros més d’història, sinó que m’ha ajudat a analitzar l’actualitat, a comparar-la amb dècades passades. I puc afirmar que, tot i haver avançat molt pel que fa a noves tecnologies, energies i alfabetització de la població, en la construcció de ciutats i maneres de viure, la situació catalana dins del marc estatal no ha avançat gaire. Seguim patint repressió de la nostra llengua, menyspreu enfront la nostra cultura, i dominació per part del govern central. Però tot i així no vull acabar l’escrit de forma tan negativa. Per això em sembla que cal destacar la magnífica evolució que ha fet la llengua catalana al llarg de tot el segle XX. I és que si comparem els textos de Narcís Oller amb els que trobem en l’actualitat, queda palès que la normativa de L’institut d’Estudis Catalans és una de les eines que més utilitat ha donat: premsa i literatura tenen els recursos per seguir avançant en la història.

 

CLARA MARTÍN

Valoro molt positivament aquest treball perquè el fet de centrar-nos en la recerca informativa i documental d’un fet concret per contextualitzar-lo històricament sempre enriqueix i aporta una visió molt més panoràmica sobre la història, en aquest cas sobre la de Catalunya de finals de segle.

Arribats a aquest punt, cal considerar que la comunicació és un factor inqüestionable en l’evolució de les societats, però tal com diu Espinet, també cal ser conscients de la importància que tenen els processos històrics en el sorgiment de noves formes de comunicació. Així doncs, gràcies al plantejament inicial de la hipòtesi, he après a concebre la gènesi  de la societat de masses, la cultura de masses i la comunicació de masses, com a processos simultanis que sorgeixen com a fruit dels processos que s’engloben en un context social, cultural i polític concret.

També cal dir, que tenint present que la premsa va ser el mitjà de comunicació estrella de l’època, el fet d’haver analitzat el succés des de dos diaris diferents, m’ha ajudat a ser més analítica amb el context social i polític i m’ha despertat un sentit més crític. El mateix m’ha aportat l’elaboració de les entrades de Narcís Oller, perquè no només vaig haver d’informar-me molt sobre els fets, sinó també sobre la seva biografia per tal d’aconseguir que el text fos literari i conseqüent amb la informació real. Necessitava sintetitzar tota la informació per després reescriure-la des de la seva posició política i això va requerir capacitat analítica i crítica al mateix temps.  Per altra banda, havia de redactar-ho amb un cert pragmatisme, ja que la nostra idea es basava en donar-li una empenta al blog, amb un toc original.

Per últim dir, que el fet d’haver utilitzat un blog per la presentació del treball ha sigut una experiència positiva, ja que sempre s’agraeix aprendre la tècnica d’un recurs nou que  ens pot resultar útil en un futur pròxim.

MARTINA PÉREZ

Crec que una de les millors coses que ens ha aportat aquest treball (apart de coneixement i cultura, que sempre és important, i més com a futures comunicadores!) és fer un pas endavant en la recerca informativa i de documentació. De manera que, a la llarga, el que ens ha acabat donant és una visió més crítica tant dels fets del ¡Cu-Cut! com d’altres temes que potser són d’actualitat però, que ara podem mirar amb altres ulls (potser menys ingenus).

Valoro molt positivament aquest treball i a més, penso que ens ha deixat explotar una vessant més creativa que sempre és d’agrair ja que serveix de motor i de motivació. A més a més, presentar el treball des d’un blog també ens ha suposat ordenar la informació de manera diferent i més lliure de format.

Pel que fa els fets que hem tractat, d’alguna manera ens han servit d’excusa per analitzar els canvis que es produeixen a nivell social, polític i cultural a la Catalunya d’aquesta època. Amb  Espinet hem partit d’una hipòtesi i juntament amb la nostra recerca d’informació i l’entrevista a Jordi Cassasas hem pogut entendre tots aquests canvis que s’anaven produint a nivell social i polític i que d’alguna manera anaven lligats a l’evolució de la pròpia ciutat de Barcelona. En aquest sentit doncs, hem entès que la gènesis de la comunicació de masses no es pot deslligar d’aquests processos. L’entrevista a Cassasas a més a més ens ha ajudat molt a cohesionar la nostra informació, a relacionar idees i sucessos, a solucionar dubtes i a fer-nos entendre que molts dels temes d’actualitat (com pot ser el catalanisme entre d’altres) ja tenen arrels en aquesta època, o que molts dels canvis a nivell polític, social i de la pròpia comunicació es produeixen en aquests anys.

El fet de poder analitzar els fets del ¡Cu-Cut! des del tractament de diferents diaris com La Veu de Catalunya, ABC i La Publicidad ens ha fet més crítiques a l’hora de valorar els propis fets. D’altra banda, presentar-los des del diatari de Narcís Oller no només ens ha suposat fer la recerca dels mateixos fets sinó fer-la a través de la seva persona (quines vinculacions tenia amb el ¡Cu-Cut!, amb quines personalitats i ambients es relacionava, etc). A més a més, també hem aprofitat per deixar anar la nostra faceta més literària i creativa que hem aconseguit documentant-nos extensament sobre la vida i l’obra de l’escriptor.

PAULA SALVATELLA

Fonamentalment aquest treball m’ha aportat dues coses; coneixement i nous recursos per a treballar.

Per una banda, com tot treball, el fer una recerca informativa, narrar uns fets, analitzar, etc. M’ha fet aprendre coses noves que no sabia i que sempre va bé saber ja que la base del bon periodista és tenir context i cultura general. Però obviant aquest fet (que gairebé tots els treballs compleixen) el que m’ha aportat aquest treball que no m’aporten els altres ha estat el descobriment en profunditat d’una nova eina, el blog. He après a explotar aquest recurs tècnicament i organitzativament.

Fins ara havíem treballat amb blogs però el màxim que havíem fet era adjuntar imatges i vídeos. Amb aquest treball, a part del disseny en sí, he après a gestionar la informació digitalment, les pestanyes i l’hipertext són eines que encara no havia utilitzat i que m’han aportat un nou nivell organitzatiu.

A part, l’anàlisi de la premsa de l’època m’ha fet més crítica (i això o puc aplicar a l’actualitat) i treballar totes les parts buscant la relació m’ha donat una visió panoràmica, que hem permet connectar conceptes que en un principi creia independents.

A més he profunditzat en una sèrie de temes del meu interès (catalanisme, gènesi de la societat de masses...) i això em permet fer-me una idea molt més acurada i documentada sobre aquests.